MONOGRÀFIC NOVA CANÇÓ
LA IMATGE
Fotografies i il·lustracions que van definir un temps
Al final d'aquesta pàgina, vídeo de la conversa entre Colita i Juan Miguel Morales
PER FERMÍ PUIG
Arxiver i documentalista de la Nova Cançó
Quan a mitjan anys vuitanta vaig iniciar la recerca dels vinils d'Els Setze Jutges, vaig començar a apreciar la potent imatge que tenien les portades d'aquells primers discos de la Nova Cançó: tipografies diverses, alegres i acolorides que, certament, cridaven l'atenció. Eren diferents. I va ser aleshores quan la meva percepció sobre els vinils va passar de ser un enregistrament musical a ser un objecte amb personalitat i vida pròpies. Reconec que, de tant en tant, hi havia discos en què acabava trobant més interessant el format extern que l'obra musical en si. A mesura que avançaven els meus coneixements, també vaig aprofundir en els participants de les edicions discogràfiques: músics, fotògrafs, dissenyadors, arranjadors, adaptadors... Allò era un treball coral en què normalment només l'intèrpret gaudia del reconeixement públic.
Poc a poc vaig descobrir que, a més dels Tàpies (Raimon) i Miró (Raimon i Maria del Mar Bonet), hi havia altres artistes plàstics com l'Equipo Crónica, Eduard Alcoy, Manuel Boix, Carme Solé Vendrell o America Sánchez que havien pintat obres expressament per ser portades de discos.
L'art gràfic engloba disciplines com la pintura i el dibuix, però també altres com la fotografia i el disseny. Al segle xx diferents artistes d'aquests àmbits troben un nou espai on desenvolupar les seves creacions: la indústria discogràfica.
Fins la dècada dels quaranta els suports fonogràfics eren els anomenats discos de pedra, que en realitat eren de pasta de goma lacada. Anaven protegits simplement per una funda de paper. Va ser la companyia Columbia la primera que va apostar per personalitzar-les i fer-les més atractives visualment.
En aquest article ens centrarem en l'aportació de diferents artistes gràfics als inicis de la Nova Cançó, concretament en el període que va dels primers discos d'aquell fenomen musical, el 1961, fins a l'anomenada Transició, a finals del 1975.
El 1961 la discogràfica Edigsa es va constituir per donar sortida a la cançó en català i Jordi Fornas va ser el dissenyador de les primeres cobertes del segell. Fornas trenca motlles fent uns discos molt atractius i visualment moderns en què ressalta el grafisme tant dels títols de les cançons com de l'intèrpret o grup. És alhora l'autor de moltes de les fotografies emprades. Les seves cobertes es convertirien en un segell distintiu d'Edigsa. De la seva escissió naixeria Concèntric, on Francesc Guitart seria el dissenyador de capçalera.
10 PORTADES QUE DEFINEIXEN UN TEMPS
He fet una petita selecció del que, al meu parer, són bons exemples per mostrar la diversitat artística i la qualitat de la imatge gràfica dels discos de la Nova Cançó. Els he ordenat per anys, detallant-ne l'autor, el format i la referència del disc i, tot seguit, els artistes participants (F per a fotògraf/a, P per a pintor/a o dibuixant i D per a dissenyador/a):
RAIMON, EP 1963 Edigsa CM 14, Oriol Maspons (F), Jordi Fornas (D)
RAIMON, LP 1966 Cançons de la roda del temps, Edigsa CM 164, Joan Miró (P), Josep Puvill (F), Jordi Fornas (D)
GUILLERMINA MOTTA, LP 1968 Visca l'amor! Concèntric 5710-UL, Enric Sió (D/P), Manuel Esteban (F), Pilar Villarrazo (F)
MARIA DEL MAR BONET, EP 1968 Concèntric 6067-UC, Toni Catany (F), Pau Riba (D), Robert Llimós (P)
OVIDI MONTLLOR, EP 1969 Discophon 27554, Equipo Crónica (P)
LA TRINCA, LP 1971 Trincar i riure, Edigsa CPS 270, Cesc (P), Jordi Fornas (D)
XAVIER RIBALTA, LP 1972 Tot l'enyor de demà, Polydor 2385034, Colita (F), Guinovart (P)
FRANCESC PI DE LA SERRA, LP 1974 No és possible el que visc, Basf 34-53853, Joan Pere Viladecans (P)
LLUÍS LLACH, LP 1975 Viatge a Ítaca, Movieplay S-32710, America Sánchez (D)
AL TALL, LP 1975 Cançó popular del País Valencià, Edigsa CM 411, Manuel Boix (P)
Després de la mort del dictador, amb tota la trencadissa històrica que va suposar, el món discogràfic i la música popular varen prendre una embranzida amb les aportacions de nous artistes plàstics que conviurien amb els pioners. Noms com Claret Serrahima, Matías Quetglas, Francesc Espluga, Pilar Villuendas, Mariscal, Miralda, Amat, Nazario, Salvador Saura, Ramon Torrente, Francesc Fàbregas i tants altres. El treball de tots plegats va convertir en referents les edicions musicals del mercat català i va fer que aquestes també fossin considerades i valorades a escala internacional.
L'aparició del cedé va reduir les possibilitats artístiques respecte al disc de vinil. Però aquell format també va desenvolupar noves creacions d'indubtable interès en forma de llibres CD, integrals, carpetes o digipacks.
Darrerament ens trobem immersos en una revifada dels formats clàssics. El món discogràfic i l'artístic continuen anant de la mà.
COLITA & MORALES
En aquest vídeo podràs gaudir de la interessant i distesa conversa entre la mítica fotògrafa Colita i Juan Miguel Morales, cap de fotografia de la revista Enderrock i part de l'equip de BarnaSants. Tots dos mostren la seva complicitat i comparteixen anècdotes, recorden sessions de fotos i també ens expliquen com veuen, des del darrere de les seves càmeres, l’evolució musical de la Nova Cançó des de generacions diferents.